11/11/10
27/10/10
22/10/10
21/10/10
PANY
M´agrada guaitar pels forats
sense intermediaris
amb la destressa del pany amagat
recordant que la bèstia segueix alimentant-se
que la seva dieta la cuinem tu i jo
com essers solitaris dins l´aigua dun altre somni
mollats
amagats
reciclats
sense intermediaris
amb la destressa del pany amagat
recordant que la bèstia segueix alimentant-se
que la seva dieta la cuinem tu i jo
com essers solitaris dins l´aigua dun altre somni
mollats
amagats
reciclats
8/10/10
LA LLOSA
Extramurs del seu cos
no hi ha temps per lluitar
Una remor feble parla
amb veu ferma:
ho sents gos, la ferum de la llebre ?
no hi ha temps per lluitar
Una remor feble parla
amb veu ferma:
ho sents gos, la ferum de la llebre ?
Antón
22/9/10
2/9/10
SEQÜELES
Se´n va anar i va deixar racons
caus de bruixes
equilibris a contrarellotge
Se´n va anar amb els ulls nus
buidant de circumstàncies el llit
rere un cos sense seqüeles
Ara tinc fred...
caigut de sobte a la travessa de l´espant
24/8/10
HUMMUS
La flama de la resistència
busca l´estratega perdut,
l´inquisidor selectiu que
donará fi a la lucidesa.
Aquest és el gran obstacle,
l´hummus de l´existencia sencera,
anihilar l´individu per forjar passions
contingudes
busca l´estratega perdut,
l´inquisidor selectiu que
donará fi a la lucidesa.
Aquest és el gran obstacle,
l´hummus de l´existencia sencera,
anihilar l´individu per forjar passions
contingudes
EL PODER TRANSFORMADOR DE LES PARAULES
Paraules,
un desert on predicar les virtuts de l´estómac
les cartografies d´una guerra sense mapes
l´inventari dels estigmes decepcionants
un desert on predicar les virtuts de l´estómac
les cartografies d´una guerra sense mapes
l´inventari dels estigmes decepcionants
CRIATURES COMPLICADES
Visquem més enllà de les veus esmolades,
dels xiuxiuellos d´alló que no s´enten,
llimacs amagats en racons d´ausencies,
gairabé líquids a la foscor de la calitja,
borxant ferides que atrapen, que sedueixen,
tan desmesurades com el vertigen d´odiar algú
que estimes
...no me´n canso de tu...
dels xiuxiuellos d´alló que no s´enten,
llimacs amagats en racons d´ausencies,
gairabé líquids a la foscor de la calitja,
borxant ferides que atrapen, que sedueixen,
tan desmesurades com el vertigen d´odiar algú
que estimes
...no me´n canso de tu...
DESIDENTITAT
Cansam,
empaitam per la utopia,
per l´engany de les aparences,se que és el moment dels calfreds,
d´eriçar els pèls dels braços,
de la xiscladissa dels colonitzats
Et sé i em sé entre roses inertes,
com figures d´ángels negres en un riu d´ombres,
fora del temps,
amb els rostres en perpetua rebel.lia,
teixint la platja de la nostra llibertat,
insomnes i vestits de dubtesal camí de la desidentitat
empaitam per la utopia,
per l´engany de les aparences,se que és el moment dels calfreds,
d´eriçar els pèls dels braços,
de la xiscladissa dels colonitzats
Et sé i em sé entre roses inertes,
com figures d´ángels negres en un riu d´ombres,
fora del temps,
amb els rostres en perpetua rebel.lia,
teixint la platja de la nostra llibertat,
insomnes i vestits de dubtesal camí de la desidentitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)